28 de setembre 2020

Eduard Rousaud: "Va ser una experiència única, però treballo per poder jugar més US Open"

Eduard Rousaud va viure la seva primera gran experiència en un Major com l'US Open, i ara ens explica els seus records d'aquesta setmana, que va viure al costat del seu tècnic, Joan Bronchales, la seva preparadora física, Maria Safont i la psicòloga, Cristina Lagarma. Unes sensacions que espera viure de nou.

 

Quin record et queda després de viure el teu primer US Open?
Va ser una cosa única, tot i que esperava una cosa així. La veritat és que al principi em vaig sentir molt desubicat, però a poc a poc va anar millorant, i va acabar sent com m'imaginava un Major.

 

Et van sorprendre moltes coses que vas viure a Winged Foot?
Ja m'esperava tot bastant organitzat, com el tema de l'hotel, el cotxe de cortesia, els sopars, el transport. I també m'esperava un camp impossible, molt difícil, el més difícil que m'he enfrontat a la vida.

 

Un camp que feia por, llavors ...
Era increïble perquè els cops que m'agradaven, allà no eren suficients, calia posar una marxa més. Així com a Valderrama, si queies en el rough podies avançar metres, en Winged Foot era impossible, no tenies opció. El camp era molt estret i encara que fossis curt i recte, tampoc et donava avantatge.

 

Els greens també donaven una mica de por, no?
Me'ls esperava enormes i així eren, encara que amb tant moviment, no m'imaginava que tinguessin tan poques posicions de bandera.

 

Et vas veure prop del nivell dels 'pros', o encara falta?
La veritat és que els veus a prop, tot i que la clau és la consistència que tenen. Els millors van dos o tres pas per davant. Altres joves com Hovland o Morikawa, em van agradar molt perquè sense enganxar tant estan a dalt.

 

El primer dia, vas anar a llençar boles ... i tenies a Dustin Johnson al teu costat!
Impressiona. Al principi no em vaig ni donar compte. Tractes de no mirar com li pega, però a la fi mires, es clar. Quan vaig fallar el tall, em vaig poder dedicar els dos últims dies a seguir els seus moviments, com entrenaven i vaig aprendre molt.

 

Com vas portar els nervis?
Quan vaig aconseguir el Eagle en el primer forat, s'em van esfumar ràpid. No vaig patir tant dels nervis sinó sentir-te desubicat, ja que et sents estrany, en un lloc desconegut jugant a golf ... Gràcies al Joan al meu costat, tot va ser més fàcil després.

 

Que et va passar pel cap a l'aconseguir el 'eagle' en el primer forat?
Quan vaig veure que entrava, em vaig posar a riure. Segurament ha estat el millor inici d'un amateur al US Open, i fins i tot vaig sortir al leaderboard ...

 

Jugar sense públic et va evitar més nervis, suposo ...
Sempre jugo sense públic pel que em vaig sentir en una zona de confort, però m'hagués encantat tenir el públic que segueix un 'Major'.

 

Encara veus molt camí a recórrer després d'aquesta experiència?
Sens dubte, el camí que porto és el correcte, encara que és important fer-ho amb paciència, que no vulgui córrer més del compte. He de fer les coses a la meva manera, sense saltar-me passes.

 

Ets conscient que has viscut potser una experiència única en la teva vida?
No ho penso així. Jo treballo cada dia pensant que podré jugar molts més.

 

Tens algun calendari de joc a partir d'ara?
No tinc un calendari fix. Ara continuo estudiant Gestió esportiva, i encara em queden tres anys, i segueixo entrenant i preparant-me per aconseguir els meus objectius.

 

Doncs moltes felicitats Eduard i a seguir millorant pel futur!
Gràcies pel vostre suport.