"La meva carrera professional va ser intensa però curta”

Després de la seva etapa a la Universitat de Florida, Paula Martí es va fer ‘pro’ al 2000, assolint tres victòries professionals i guanyadora de l'Ordre del Mèrit al 2002. La seva vida va canviar amb la maternitat

A la festa del 50è aniversari de la FCGolf, se li va reconèixer la seva aportació a la història de la Federació amb els seus èxits. Què va representar per a tu?

Va ser un reconeixement molt bonic, tot i que per a mi, el mèrit és de la Federació Catalana que em va ajudar a formar-me i competir, a créixer personalment. Gràcies als viatges amb la ‘Fede’ vaig conèixer a molta gent i sempre li estaré agraïda per això. Em va ajudar molt.

Com va arribar el golf a la teva vida?

El meu pare era el més aficionat encara que la meva mare jugava molt millor. Quan vaig arribar a Sant Cugat amb vuit anys, el vaig començar a practicar al costat d'altres esports, ja que tots s’em donaven bé. Als 10 anys vaig guanyar el Campionat de Catalunya Aleví i ja vaig jugar més seriosament. Als 12 ja estava en els equips catalans. M'encantava molt viatjar i conèixer llocs.

No hi havia llavors tantes jugadores de golf. ¿Com la veien les seves amigues?

La veritat és que em veien una mica estrany. El meu pare era pintor i jo jugava a golf, i ho associaven a un esport de classe alta pel fet d'haver de formar part d'un club. Encara gràcies a la federació, vaig rebre molt suport i després em tenien enveja pels meus viatges durant el curs. Després vaig arribar al CAR en una de les primeres promocions al 1995.

Ara molts jugadores estudien als Estats Units. ¿Vas ser una mica pionera?

Ja havia altres jugadores que van ser abans que jo. Vaig tenir la sort de participar en la Ryder Cup Junior i el capità de l'equip nord-americà em va recomanar anar a alguna escola nord-americana per acabar el Batxillerat. Me'n vaig anar a Orlando, i l'experiència va ser tan bona que diverses universitats em van venir a buscar i em vaig anar als ‘Gators’ de Florida. Va ser una gran experiència de ser-hi i fins i tot vaig jugar un US Open com amateur al costat de jugadores que eren els meus ídols com Laura Davis.

I de tornada, targeta del Ladies Tour, i ja vas guanyar molt aviat ...

Sens dubte, els meus tres primers anys van ser els millors. Vaig tenir el suport dels meus pares i de la Federació, encara que en el meu cinquè torneig professional ja vaig guanyar. La veritat és que l'èxit em va venir de cop amb només 22 anys, i aconseguir el número u del rànquing europeu va ser increïble. Tot això em va pressionar moltíssim. L'èxit em va arribar potser massa aviat.

També vas donar el salt al Circuit professional nord-americà, el somni de tota jugadora ...

Si, vaig estar-hi tres anys, però la veritat és que em vaig trobar molt sola, a diferència de la meva etapa universitària. És dur el LPGA, amb els viatges i tot això ... Després vaig conèixer el que seria el meu marit que em feia de representant i tot va canviar. Vaig decidir tornar.

I va decidir també ser mare molt aviat, cosa que va canviar la seva vida, no?

La veritat és que ser mare ho canvio per tots els tornejos. Però després de l'aturada vaig tornar a tenir ganes de jugar i ho vaig fer bé, tornant al Top10 europeu .. però quan vaig decidir tenir el segon fill, i embarassada, havia d'anar a Turquia, m'ho vaig pensar dues vegades i vaig dir, fins aquí.

Ja tenia altres coses al cap, ja no només el golf, no?

És que és molt difícil jugar amb la família a coll, i tot el que significa això. El cos ja no respon igual, i veus que tens al costat jugadores tan joves, i que li peguen tan fort a la bola. Jo no puc queixar-me de res. Vaig tenir una carrera curta, però molt intensa.

Com veus el golf professional femení?

Tenim bones jugadores, com la Camila, Elia o Mireia Prat, per citar algunes, però els falta una miqueta per assentar-se al Tour Europeu. El problema és que tampoc hi ha massa tornejos, a diferència de la meva època, en què no faltaven sponsors i oportunitats.. Ara és un repte difícil

Quin és ara la teva relació actual amb el golf?

Dono classes a Sant Cugat, i els intento inculcar la meva passió per aquest esport, i la competitivitat que sempre porto a dins. A les noves generacions veig que els falta ambició per arribar lluny. Potser ara tenen massa distraccions que llavors no teníem, La meva opinió és que els falta passió pel joc, perquè talent hi ha molt.

Què els expliques als teus alumnes?

Que el golf és un esport increïble, et dóna uns valors que pots aprofitar en la vida i t'ajuda a prendre decisions importants. T'ajuda a ser humil i treballador i si arribes a professional, pot ser el treball més bonic del món!